Iago

El nostre amic, mestre i soci.  Iago Pericot i Canaleta, (el Masnou,22 d’octubre de 1929, Badalona 9 d’agost de 2018),escenògraf, ens ha deixat aquesta matinada als 89 anys.

La sala de vetlla s’obrirà aquesta tarda a les 17:00 al tanatori del Masnou i l’enterrament serà demà a les 12:00 del migdia.

En Iago va ser professor i mestre de moltes generacions d’escenògrafs d’ençà les primeries dels anys 70 quan, juntament amb Fabià Puigserver, van refundar els estudis d’escenografia a l’Institut del Teatre.

Com a professional i també com a docent sempre va treballar en els marges del que estava establert i trencant els límits de les convencions que ell considerava “pornografia”.

Va estudiar magisteri a l’Escola Normal de Barcelona i es va llicenciar en psicologia a la Universitat de Barcelona. La seva curiositat i ànsia de llibertat el va portar a transitar per disciplines diverses relacionades amb la plàstica fins que va ancorar-se a la plàstica escènica. Va debutar com a escenògraf el 1968 a la Cúpula del Coliseum (Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual) amb el seu germà Jordi en el muntatge “Balades del clam i la fam” de Xavier Fàbregas, dirigit per Josep Antón Codina.

Innovador, provocador, transgressor, estimulador, sempre lliure, la seva obra plàstica s’ha desenvolupat a la seva obra com a dramaturg, director, escenògraf i promotor. Li agradava escandalitzar els auditoris amb frases com “l’escenògraf és la minyona del teatre” o “per fer una escenografia no cal llegir-se l’obra” amb la finalitat d’estimular el debat i obrir la ment als qui l’escoltaven.

La seva trajectòria i les seves conviccions el van portar a treballar bàsicament en projectes propis d’ençà que l’any 1975 va fundar (amb Sergi Mateu) el Teatre Metropolità de Barcelona.Entre els muntatges que ha realitzat sobresurten Rebel delirium (1977), Simfònic King Crimson (1980), Bent (1982),  La bella i la bèstia (1984), Mozartnu (1986 i 2008), El banquet (1990), Uno es el Cubo (1995), Una furtiva òpera (1997), El joc de l’engany (2002) , Il mondo della luna (2004), La Venus de Willendorf (2010), La guillotina 2.0 (2014) i Adam i Eva (2017).

Entre d’altres el 1990 va rebre el Premio Nacional de Artes Escènicas i el Nacional d’Arts Escèniques de la Generalitat de Catalunya, l’any 2015 en va ser Premi d’Honor per la seva trajectòria professional, pel Foment de les Arts i el Diseny (FAD), el 2018 el premi González Pérez de Olaguer dels premis de la Crítica a la trajectòria.

Un sentit record dels qui hem tingut el privilegi de gaudir el seu mestratgei la seva generosa amistat.

Ad’EC